no s'ès seriós, quan es tenen disset anys.

.
No s'és seriós, quan es tenen disset anys.
- Un bonic vespre, palla de canyes i de llimonada,
Dels cafès cridaners a les aranyes clamoroses!
- S’està bé sota els til·lers verds del passeig.
.
Els til·lers es senten bé en els bons vespres de juny!
L'aire és de vegades tan dolç, que es tanca la parpella ;
El vent carregat de sorolls - la ciutat no és lluny,
- Té perfums de vinya i perfums de cervesa...
.
- Heus aquí que es veu un petit drap D'atzur obac,
emmarcat d'una petita branca,
Picat d'una mala estrella, que es fon
Amb dolces esgarrifances, petita i molt blanca...
.
Nit de juny ! Disset anys! - Un es deixa embriagar.
La saba és xampany i et puja al capdamunt...
Es divaga; un se sent als llavis un petó
Que palpita allà, com un petit animal...
.
El cor boig Robinsonne a través dels romanços, -
Quan, en la claredat d'un pàl·lid reverberar,
Passa una senyoreta amb els petits aires encantadors,
Sota l'ombra del fals coll espantós del seu pare...
.
I com el troba immensament ingenu,
Tot fent trotar els seus petits botins,
es gira, alerta i d'un moviment viu...
- Sobre els seus llavis llavors moren les cavatines...
.
És amorós. Lloat fins al mes d’agost.
És amorós. - Els seus sonets La fan riure.
Tots els seus amics se'n van, és de mal gust.
- Després l'estimada, un vespre, s'ha dignat a escriure-li... !
.
- Aquest vespre allà... - torna als cafès brillants,
demana canyes o llimonada...
- No s'és seriós, quan es tenen disset anys
I hi han til·lers verds sobre el passeig.

23 setembre de 1870. ARTHUR RIMBAUD,
-