.
La lleugera tremolor
del meu cos escadusser
m'avisa que fa fred.
No me n'havia adonat
distret amb la lectura
del teu llibre, Margarida
el deixo un moment i
encenc el radiador
Miro per la finestra,
m'adono que està plovent
algunes gotes s'enganxen
indolents al vidre.
Abaixo la persiana i m'assec,
dins meu hi plouen com gotes
les teves paraules, que
una a una m'impregnen
el cos i l'esperit.
*
a Margarida Aritzeta,
amb motiu de la lectura del LLegat dels Filisteus
m'avisa que fa fred.
No me n'havia adonat
distret amb la lectura
del teu llibre, Margarida
el deixo un moment i
encenc el radiador
Miro per la finestra,
m'adono que està plovent
algunes gotes s'enganxen
indolents al vidre.
Abaixo la persiana i m'assec,
dins meu hi plouen com gotes
les teves paraules, que
una a una m'impregnen
el cos i l'esperit.
*
a Margarida Aritzeta,
amb motiu de la lectura del LLegat dels Filisteus
2 comentaris:
Que fins i tot la lectura d'un liibre inspire un poema és molt significatiu. Per a mi açò només li pot passas a algú que porte la poesia ben endins.
La identificació de les paraules amb les gotes de la pluja és una imatge molt colpidora i el seu significat s'intensifica amb la sinestèsia ( paraules que impregnen cos i espèrit) final que aconsegueix manifestar una creixent passió pel plaer de la lectura.
saps, és que em sentia aixi llegint el llibre, de la part que pasa al nord Àfrica que per a mi és la millor.
Publicar un comentario en la entrada