.
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
--------------------- envejosa
------------------------- a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
------------------- - i el cantarà l'alosa

Joan Salvat i Papasseit

El sol ha baixat més enllà
de la línia de l'horitzó
els nuvols que suren sobre seu
llueixen vermellors diverses
les roques s'han enfosquit
i la mar va i ve amb destells
d'onades d'escuma blanca.
L'arena es d'un gris suau
i uns ocells es retallen
---------------------volant baix
en l'enquadre del paisatge.

S'ha fet fosc aviat avui
poca llum m'entra per la finestra
d'aquest diumenge rúfol
abaixo la persiana i encenc el llum
escolto a la radio que dema farà sol
i que els pericos han empatat.
No me’n surto amb un poema
i el deixo per perdrem en aquest,
dec tenir les musses de vacances
o potser no dono per a mes.
Obro una cervesa, bec pausadament
i retorno a l'ordinador, mut
ates a mitja tarda ha deixat de funcionar
la cosa de la musica. Cosa de la tarja de so
- crec
No es important l'avaria,
de música no me n'ha de faltar
en aquest recer on estic
refugiat aquests dies de setmana santa.
No tinc problemes d'embussos
i se me’n fot l’operació tornada,
m’és igual que passi fora
almenys avui i dema.
Dimarts serà ja una altra cosa
puig encara que sia una estona
em tocarà treballar.

.
Aquest suau ventet d’avui,
em du fins al record llunyà
d’aquell bosc de pins vora la cala
on anàvem a berenar alguna tarda,
mentre veiem amagar-se el sol
i jo et tocava la guitarra.
I deixàvem anar-nos i estimar-nos
quan encara ens desitjàvem
i la vida se’ns oferia generosa
oberta de quatre potes per fruir-la,
amb la inconsciència pròpia de l’edat
i de qui no te gran cosa al cap
que el contorbi o atabali.
Amb aquest suau ventet d’avui, també recordo
que ja no hi ha el bosc de pins vora la cala
i si un munt de casetes, l’una al costat de l’altre,
ja no es veu amagar-se el sol
i no se que en vaig fer de la guitarra.
Perduda la innocència i la inconsciència
continuem volent-nos encara,
tot i que d’una altre manera
diguem que més pausada.
Pel camí, s’ha ha esmunyit el desig
i un bon grapat de coses. S’han perdut
com es perden, llençols en cada bugada.
I és que potser trenta vuit anys són masses,
per mantenir encessa la flama,
Tot i que si t’haig de confessar,
que encara m’agrada i entendreix
sovint, el sol fet de contemplar-te,
potser perqué malgrat el pas dels anys
no he deixa't mai d'estimar-te.

.
Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves.

Un poema d'Irene Climent